Les lesions de les mucoses bucals, exceptuant el càncer oral, són múltiples i variades, per això la importància de realitzar visites periòdiques per al seu ràpid diagnòstic i tractament.
Les més habituals solen ser:

	AFTES
	HERPES LABIAL
	LEUCOPLASIES
	CANDIDIASIS

Les aftes són ulceracions envoltades per una zona enrogida que apareixen a l'interior de la cavitat bucal i llengua.
Poden ser petites (Afta minor), grans (Afta major) o múltiples en forma de ram (Afta herpetiforme)
Les aftes són lesions doloroses, repetitives i autolimitants (duren de 7 a 10 dies).
La seva etiologia és desconeguda,però es relacionen amb problemes del sistema immunològic, bacteris o virus.
Factors com l'estrès, els traumes, el tabaquisme o carències vitamíniques contribueixen a la seva aparició.
L'Afta catamenial es produeix de manera repetitiva en certes dones durant el període de menstruació.
Els factors genètics també influeixen en què una persona sigui més propensa a patir aftes.
Els diversos tractaments tòpics van encaminats a reduir el dolor i escurçar el temps de durada d'aquestes.

L'herpes labial, o herpes simple, és un grup de petites ampollas que apareixen al voltant dels llavis i regió peribucal.
En nounats i en edat infantil la primera infecció per herpes labial pot aparèixer, com una síndrome febril, una síndrome gripal, una faringo-amigdalitis o, en casos més greus amb afeccions oculars.
L'herpes labial,és causat per l'herpes tipus I existint una primera infecció i quedant acantonat en les cèl·lules provocant atacs recurrents i reactivant-se per factors desencadenants, com l'estrès, processos febrils o carençes vitamíniques encara que en algunes persones el virus roman inactiu.
És contagiós, transmetent-se principalment per la saliva.
Les pomades antivíriques són eficaces en les primeres fases de la lesió aconseguint reduir la intensitat dels símptomes i la durada del quadre clínic però no eviten la seva reactivació.
 

La leucoplasia oral és la lesió premaligna més freqüent de la cavitat oral i consisteix en una placa blanquinosa mucosa oral que no es desprèn en raspar-la.
De causa desconeguda el consum d'alcohol i tabac estan directament associats en la seva aparició presentant els fumadors 6-8 vegades més risc que els no fumadors de desenvolupar leucoplasias; risc que augmenta en proporció a la quantitat de tabac consumit i a l'antiguitat de l'inici del consum d'aquest.
La principal complicació de la leucoplasia oral és l'aparició de càncer oral que, segons el tipus de leucoplasia i altres factors com a edat, sexe, localització, mala higiene oral i presència d'hàbits tòxics abans esmentats pot arribar a l'1%.
El tractament de la leucoplasia oral va encaminat disminuir la seva taxa de transformació maligna i efectuar un diagnòstic precoç de la aparició de càncer pel seu risc de transformació maligna; en conseqüència, les revisions periòdiques per el seu odontoestomatòleg/a son molt importants.
Recorda que sol ser una lesió asimptomàtica i que en la majoria d'ocasions sol ser diagnosticada abans pel professional que pel propi pacient.

La candidiasis oral o Muguet és una infecció micótica produida pel fong Candida Albicans.
La candidiasis es produeix per una proliferació excessiva de fongs que en condicions normals formen part de la flora que entapissa la cavitat bucal.
És una infecció generalment lleu i en la majoria d'ocasions asimptomàtica. Es presenta en diverses formes clíniques: eritematosa, pseudomembranosa i hiperplásica i moltes vegades es veu afectada la comissura dels llavis(queilitis angular).

Els principals factors que trenquen l'equilibri d'aquesta flora i faciliten la proliferació del fong són:

• Malalties inmunodepresivas com càncer o SIDA.
• Certs tractaments de quimioteràpia.
• Tractaments amb antibiòtics si són prolongats.
• Pròtesis mal ajustades.
• Ús inadequat de pròtesis dentals amovibles ( pròtesis de treure i posar) les quals no es retiren a la nit i es fà us de forma continuada.
• Pacients diabètics o que prenen corticoides.
• Pacients afectes de Xerostomia (boca seca) o per inhaladors en pacients asmàtics.
• Tabaquisme i mala higiene oral.
  

El tractament de la candidiasis orofaríngea es basa en l'eliminació dels factors predisponents, en combinació amb teràpia antimicótica tal com la nistatina o els miconazols.
Les mesures locals inclouen: mesures d'higiene bucal i ajustos i ús correcte de les pròtesis dentals pel que tornem a insistir en la necessitat i importància de realitzar visites periòdiques.

La informació oferida està dirigida a secundar i no a reemplaçar la relació entre un pacient i el seu odontoestomatòleg o professional sanitari.